TORNEIG KOMM-MIT COPA SANTA INFANTIL A

 

Setmana Santa mogudeta i repleta de futbol pels nois del infantil A, ens presentàvem a un torneig internacional al Maresme que duraria 5 dies i 4 nits, una cerimònia de futbol amb la representació de diferents equips de països com són Itàlia, Algèria, Alemanya, Israel, Canadà,... i amb molts equips de diferents llocs de l’estat.

 

El torneig es dividia per edats des de SUB9 fins SUB19, on a cada categoria hi havien 4 grups amb 5 equips cadascun, els dos primers de cada grup passarien a quarts de final, i el guanyador de les tres eliminatòries es proclamaria campió del Torneig. Els partits consistien en 2 parts de 20 minuts, amb 4 possibles canvis cada equip.

 

El Vilanova li van tocar el J.S.D.A (Algèria), Poblenou (Catalunya), Xenia Pania Calcio (Itàlia) Vergerense Calcio (Itàlia).

 

El primer partits contra els algerians, ens enduríem la primera victòria, en un partit duríssim i molt intens, uns contraris amb molta picardia i excessivament durs. La primera part va començar amb un domini clar del Vilanova, buscant les esquenes dels centrals vam trobar un parell d’ocasions de gol, però no seria fins a les acaballes de la primera part, que Capi un xut des de més enllà de l’àrea faria un golàs que ens avançaria en el marcador. La segona part va ser més ajustada sense ocasions clares per cap dels dos equips, molt més física i de treball al mig del camp, on Ivan va fer un marcatge molt intens al seu mitja punta i home més perillós dels contraris.

 

El segon partit jugaríem contra el Vergerense, semblava l’equip més fluix del grup, però només vam poder treure un empat a 0, la fatiga i la mala sort no ens van permetre treure una victòria del segon partit. Una primera part on vam disposar de múltiples ocasions de gol, on una es va estavellar al pal, dues les va treure la defensa sota pals, i dos rebots morts a l’àrea les treia el porter amb excel·lents parades. La segona part, després de 20 minuts on el Vilanova va ser molt més superior, s’igualaria la balança, un extrem ràpid posaria en dificultats a la defensa, però Guillem com a lateral, Franky a les cobertures i en una ocasió Manu amb una parada, evitarien el gol contrari. El Vilanova per la seva part, va trobar un parell d’ocasions més sense sort, i el motiu que el partit fos tan curt i les necessitats de victòria, provocarien un desajust de l’equip amb un ritme esvarat.

 

El tercer partit contra el Poblenou, ens jugàvem la classificació a quarts de final, donats els resultats del dia anterior, la victòria certificava els segons de grup mínim, l’empat o la derrota ens suposava una carambola per poder passar. I com no va ser el partit més emocionant i viscut de grups, no podia haver estat més maco el partit contra el Poblenou. Començaria amb una possessió vilanovina, amb molta intensitat i amb un treball físic increïble, però tot i tenir un ritme i un joc molt més perillós, els visitants van saber trobar un 1 contra 1 davant el porter que posarien el 1-0 a favor. El Vilanova no es va donar per vençut i amb una gran jugada Sanju faria l’empat abans de la mitja part. Els nanos creien en la victòria, i seguien sent dominadors del partit i en una falta al minut 10 de la segona part, esclataria l’emoció amb un gran gol de Gamero de falta, després tocaria patir, on el Poblenou va donar un pas endavant degut a la necessitat de guanyar, i els nervis es van posar a flor de pell, quan el Poblenou a l’últim minut estavellava una pilota al travesser. La sort va estar del nostre costat i vam guanyar 2-1. El Vilanova passava a quarts en un torneig internacional!

 

El quart partit ens jugàvem el passar primer o segons de grup, vam jugar d’una manera diferent als partits anterior davant el Xenia Pania Calcio, un cop certificat el pas a quarts, vam voler jugar com sabem i no tan esvarats per la necessitat de victòria, vam tocar molt la pilota i amb molt de coneixement, tot i que massa toc que no generàvem ocasions en atac, els italians posarien el primer gol amb una engaltada magistral des de fora l’àrea. A la segona part el Vilanova va sortir molt més directe i va disposar de dos xuts molt perillosos que resoldria el porter contrari, fins que Adri amb una engaltada increïble va estavellar la pilota a la creueta i la pilota al baixar tocaria la línia, després d’això el Xenia va aprofitar una pilota darrere les esquenes de la defensa per posar el 2-0 i un contraatac mortífer on un davanter amb una gran jugada faria dos retalls amb un xut on posaria la pilota a l’esquadra.

 

Un cop passat a quarts els nanos estaven molt contents en com transcorria el torneig, tenien ganes de les semifinals i ho anaven a donar tot. Ens tocava el Santzurtzi (Bilbao), el filial de l’Athletic de Bilbao, volíem les semifinals i vam anar a per totes, el Vilanova va dominar la primera part va mostrar molt més joc que els contraris, que només xutaven la pilota buscant el davanter i on el Vilanova poques opcions donava ja que mostrava una intensitat molt alta. La primera part es va resoldre sense opcions clares, però un Vilanova superior, ja en la segona part les forces s’igualarien, i va ser un partit de molts nervis sense opcions clares, la més clara seria a favor nostre després d’un córner, on van haver-hi un parell de rebots a l’àrea petita que no vam saber finalitzar. El partit acabaria amb empat i aniríem a la loteria de penals.

 

Els penals, sempre injustos per un dels dos equips, en aquest cas van ser injustos per nosaltres, però si això era poc, l’àrbitre en aquest cas encara ens va indignar més la eliminatòria. El Vilanova fallaria el segon penal i en el quart, Martí Serrano pararia el quart, però quan semblava igualada la tanda de penals, l’àrbitre va ofuscar-nos a tots fent repetir el penal, pel fet que Martí es mogués a sobre de la línia, fet legal en el futbol i fet que els dos porters van exercir en tots els penals corresponents, Santzurzi es va endur l’eliminatòria a penals davant la nostre indignació davant l’àrbitre, que va evitar la igualtat en la tanda i el possible pas a semifinals. Tot i la cara de tontos que se’ns va quedar vam felicitar als rivals, que en tot moment van felicitar-nos al finalitzar el partit i l’equip vilanoví va sortir del camp aplaudit per l’afició del Vilanova com la del Santzurzi.

 

El torneig de la nostre categoria SUB14, el va guanyar Plus Ultra (Múrcia) que va eliminar al Santzurzi a semifinals a penals, i el Sants a la final també a penals.

 

Va ser un gran torneig, però més que això una gran estada de tot l’equip, on sempre quedarà en tots nosaltres tots aquests records ara ja inoblidables, que hem viscut durant 5 dies, i les grans estones fora del camp també, amb grans somriures que han fet de nosaltres una gran pinya i que sempre sempre voldrem retornar al passat en aquest únic i magnífic torneig que hem viscut junts.

 

Gràcies als nois pel magnífic comportament, als pares per tota l’ajuda donada durant aquest i que tan han viscut amb nosaltres partit a partit, i en especial al Jim, ajudant les 24 hores pels entrenadors, i supporter número 1 a dins la banqueta durant aquests dies.

 Dani 

+