Prebenjamí B

Detalles: Escrito por Administrator; Categoría: Prebenjamí B; Publicado: 29 Mayo 2012; Visto: 2988

LLIÇA D’AMUNT 1-4 VILANOVA

Penúltim partit de la temporada, els deures ja estan fets, i el partit d’aquest dissabte, s’ha mostrat com un partit sense transcendència i avorrit, els nois estaven molt apàtic i sense motivació, fet que sol passar quan ja has assolit els objectius. Per tal de motivar els nois, he volgut proposar reptes de gols a favor i en contra, i fer d’això un partit molt més vistós, però no ha estat així.

Partit de poc toc i molt poc moviment, ens ha faltat treball i esforç, més bon posicionament, les bandes estaven molt tancades i les passades sense profunditat. Tres dels quatre gols han vingut de córner, dos olímpics i un ha passada enrere amb una bona engaltada que ha entrat dins la xarxa. I Hugo va fer el segon gol d’un xut des de dins de l’àrea.

El gol del Lliçà d’Amunt, ve d’una jugada a les acaballes del partit, on el jugador se’n va de tres defenses i creua la pilota fent el 1-4, un gol que es resol per una jugada, on es va comprovar la falta d’intensitat de l’equip.

Gols: Hugo(1), Aleix(2) i Roger(1).

Dani Sabaté

Detalles: Escrito por Administrator; Categoría: Prebenjamí B; Publicado: 21 Mayo 2012; Visto: 3194

CAMPIONS DE LLIGA 2011-2012

VILANOVA 1-0 CALDES

Sense paraules, aquesta és la primera frase que em ve al cap, no se com expressar-me ni com començar aquesta crònica, de fet penso que el millor que puc fer és expressar com em sento ara mateix després del que he viscut aquest diumenge.

Tot comença amb nerviosisme, que intentes guardar-te’l i transmetre’l com a motivació als nens, durant el partit vols transmetre tot el que pots, però et venen tantes coses al cap que és impossible, venen imatges del possible després, es para l’espai i el temps, mires al voltant hi veus només que gent que fa poc no sabies ni qui era, de cop marques un gol i ve l’eufòria i la felicitat, però el patiment segueix, et mous i segueixes movent-te, els braços van sols i els passos que portes no es poden contar, arriba ocasió contrària i t’agradaria no tenir ulls, la mitja part i ho tens a prop i de nou sorgeix un somriure que et diu que estàs més a prop, novament surten al camp i segueixes parlant i en moviment, busques algú de confiança al voltant que et digui estem apunt, ho tenim a tocar després de tants mesos i faci reaparèixer aquell somriure de confiança que et fa dir a tu mateix, que avui és el gran dia, passen els minuts, els nervis són majors, no saps si són els mateixos del principi o han canviat a uns nervis de ganes de celebració, passa el temps i saps que estar apunt d’acabar la cosa, tens dos noves oportunitats i et tires de genolls, fiques mans al cap i penses ho tenim, és nostre, poder no arribar el gol, però la victòria és nostre, finalment quan sents el xiulet final, tots aquells nervis es multipliquen, no saps que fer, que celebrar, et venen imatges de tot, primer dia d’entrenament, primer partit, primera derrota, esforç, treball, cabrejos, alegries...et venen i t’abracen de cop, saps que són tot l’equip al teu d’amunt i arriba al punt més emotiu, tot es fa petit, tot sembla que es resumeixi en un dia i sembla que t’agraeixin tots l’any amb ells, quan l’únic que se’m passa pel cap és abraçar a un per un i donar les gràcies per poder viure un moment irrepetible, apareix el tràmit d’educació amb el contrari i arbitral, llavors busques algú i no saps qui però quan el trobes saps que a qui trobes realment és algú amb al qual has viscut moltes més coses que al futbol per abraçar, segueixes endavant i veus a tot l’equip amb els familiars, moment que crea una felicitat immensa, com un simple joc crea tants enormes somriures i una atmosfera de positivisme, es posen unes samarretes de campions i allà encara no creus que és veritat, els nervis que tenies des d’abans d’anar a dormir el dia abans els tens a flor de pell encara, t’abraces amb l’entorn de l’equip, pares fundamentalment, agraint el moment després de molts mesos, comencen les fotos i els records que commemoren aquell instant, vols celebrar-ho i encara no saps la forma, i de cop t’envolten tots els pares i jugadors i t’aplaudeixen, penses si hauries imaginat quelcom igual en algun moment en la teva vida, i podria ser, però mai t’haguessis pensat que podria ser igual, vas a la dutxa i ho acabes de celebrar, surts del vestuari i ho has casi assimilat i llavors toca parlar del partit i l’emoció que ha comportat. Massa a dir amb tot el que s’ha viscut, i finalment arriben totes aquelles felicitacions que acaben d’omplir-te, aquella gent que forma part del club que et dona la gran oportunitat de portar un gran equip com el que he pogut gaudir aquest any, d’altres jugadors de diferents equips, entrenadors i altres pares.

Simplement donar les gràcies al club, afició que ens ha vingut a veure i ha patit amb nosaltres i que han tingut el detall de felicitar a tots aquests jugadors que tant s’ho mereixen. I sobretot sobretot felicitar els pares per fer d’aquesta temporada, una temporada més fàcil i ja als gran protagonistes, aquests deu grans jugadors que s’ho mereixen tot després de tot aquest gran treball aquest any: Aleix Barba, Roger Barba, Rafa Cayuela, Hugo Estrada, Aleix Fontanals, Jan Mas, Hugo Miras, Carlos Puigventós, Lluis Reig i Raul Ruiz. Finalment felicitar l’entrenador que va començar amb aquests nois que també va fer sumar importants punts a la lliga, en Cristian, i sense dubte al meu gran company durant tota la temporada en Víctor Escudero.

Ve les emocions han estat descrites ara anem a pels fets del partit, partit dur i molt treballat, un equip que anava tercer a la classificació i amb algun jugador d’algun altre prebenjamí del Caldes, per fer un equip molt més competitiu del qual ens vam trobar a la primera volta. Partit comença el primer quart amb molta intensitat, els dos equips han sortit a per totes des del principi, tots volien la victòria, es reflectia alguns nervis en les cares dels jugadors però que no afectaven en la seva qualitat del joc, la primera ocasió arriba d’un xut de Jan que envia a la creueta, ells han buscat bastant el contraatac, però totes les pilotes refusades, sortien d’una forma molt ordenada i amb un gran posicionament en el camp, a la primera part arribaria l’únic gol del partit, Aleix Fontanals recupera una pilota al darrere en la seva banda dreta i fa una llarga correguda per banda on fa una passada al mig per Rafa i d’aquest arriba la pilota a Roger, que fa una centrada al mig de l’àrea on Aleix Fontanals remataria l’esfèric perfectament davant d’un gran porter del Caldes, pocs porters deuen haver-hi com el que s’ha vist avui amb la samarreta visitant, el gol d’Aleix pujaria el marcador, i així finalitzaria.

Ja en el segon quart, les ocasions seguirien sent nostres, però no les acabaríem de materialitzar, buscàvem molt el rebot del porter, però blocava totes les pilotes amb una gran seguretat, el segon quart poder ha estat el més treballat i d’esforç físic, amb més possessió en el mig del camp. En el tercer quart arribarien les dos úniques ocasions de gol del Caldes en una mateixa jugada, en dos xuts consecutius, s’estavellen en el pal totes dues rematades, Roger seguidament també faria un travesser. Ja en l’últim quart disposaríem de dos altres grans ocasions, un penal de Jan que malauradament envia fregant el pal i un remat d’Aleix de falta que anava per tota l’escaire amb la sorpresa de tots, el porter a fet un gran bot per evitar que entrés a porteria.

Ha estat el partit amb més esforç físic de la temporada, i el marcador no ha estat més exultant pel porter visitant, que ha sabut blocar tots aquells remats que en la majoria d’equip pot provocar un rebot i un gol, i les grans parades que ha fet amb pilotes complicadíssimes.

Un partit on Lluís ha estat molt segur en la porteria, i ha demostrat una gran evolució en el tram final de temporada, un Carlos i Hugo Miras anant a l’atacant per aturar l’atac visitant, amb uns grans ajudants a l’esquena tallant la pilota si s’anaven del defensor com són Hugo Estrada i Aleix Fontanals. Un Jan i Roger amb un gran recorregut per banda tan ofensiu i defensiu i molt desbordants a línia de fons, un Aleix Barba més físic i treballador que mai, un Raul més competitiu que mai utilitzat el seu bon cos com a arma de recuperació de pilotes i finalment, amb un Rafa més espavilat que mai, fent una gran primera línia de pressió.

NOVAMENT FELICITAR AQUEST GRAN EQUIP I FER RECORDAR UNA COSA, GAUDIR D’AQUEST MOMENT COM SI FOS L’ÚLTIM, PERQUÈ MAI SE SAP QUAN ES PODRÀ TORNAR A GUANYAR UNA LLIGA O SI TORNARÀ A PASSAR, TAN COM ES POT GUANYAR GAIREBÉ TOT UN ANY EN EL SEGÜENT ES POT PERDRE MOLTS PARTITS.

GRÀCIES PER LA FELICITAT QUE M’HEU DONAT DURANT TOTA AQUESTA TEMPORADA, I AIXÒ, JA QUEDA COM UN GRAN RÈCORD DINS MEU.

Dani Sabaté

Detalles: Escrito por Administrator; Categoría: Prebenjamí B; Publicado: 15 Mayo 2012; Visto: 3035

LLIÇA DE VALL 0-10 VILANOVA

Merescuda victòria contra els cuers de la lliga, en aquests partits vols que els nois no es relaxin ni creguin que ho tenen guanyat, els hi dius que cada partit és un món i que s’han de lluitar tots els minuts, que no et donen re guanyat, la veritat és que hauria de ser així, però amb categories de Prebenjamí hi ha molta diferència entre primer i últim i l’única motivació que pots donar els nens perquè no surtin relaxats, és que hi haurà ocasions per quasi bé tots i que és un partit per fer molts gols i així poder arribar a un altre repte, els 200 gols.

Com he dit anteriorment l’objectiu era clar, 3 punts, molts gols i sobretot 0 a la porteria, ens havíem de mantenir imbatuts. El partit va començar amb una defensa contrària molt tancada, fet que atacàvem un i altre cop i nosaltres amb una defensa molt avançada sense por per el contracop, perquè no era una davantera gaire ràpida pel possible contracop. Roger va obrir la llauna a la primera part, gol que trencava el marcador i ens donava quasi la tranquil·litat. A partir de la segona part faríem 3 gols per part fins arribar els 10 gols, l’equip contrari només va disposar d’una ocasió clara que va aturar Raül esplèndidament al costat del pal.

Ja he comentat en alguna altre crònica que dels partits tan exultants i extremadament ofensius no s’aprèn gaire, però penso que en aquest últim no va ser així, per a la confiança que cada cop té més l’equip, vam jugar la pilota des del darrere sense ningun problema, tot i la poca pressió, havien certs cops que era difícil treure la pilota tan controlada, però tot i així vam gaudir d’un joc sense cap pilota rifada. L’evolució des de que he pogut observar d’aquest equip ha estat in crescendo, mostra d’un gran esforç i la confiança cada cop més de les qualitats i sobretot limitacions de cadascú.

Finalment dir que 3 punts més i la setmana que ve només amb un empat seríem CAMPIONS DE LLIGA.

Gols: Carlos(1), Hugo(2), Aleix(1), Roger(5) i Jan(1)

Dani Sabaté

DES D’AQUÍ M’AGRADARIA DIR, QUE ELS NENS SE QUE PODER NO SE’LS TÉ TAN EN COMPTE COM ALTRES EDATS, COM EL CADET I JUVENIL DEL FUTBOL BASE, PERÒ CREC QUE SÓN UNA GRAN PART IMPORTANT DEL FUTBOL I DEL CLUB EN TOTS ELS FACTORS, TAN ESPORTIUS COM EXTERNS, I TAN PER ELLS, COM PELS ENTRENADORS I PARES QUE ELS SUPORTEN, SERIA UN GRAN PLAER PODER GAUDIR D’UNA MICA MÉS D’AFICIÓ, JUGADORS I GENT QUE FORMA PART DEL CLUB, QUE SI POGUÉS SER, VINGUESSIN EL PRÒXIM DIUMENGE A LES 10:00 A ANIMAR AQUEST EQUIP CONTRA ELS TERCERS, JA QUE NOMÉS L’EMPAT ENS DONARIA LA LLIGA I SERIA UNA GRAN SATISFACCIÓ VEURE UNA MICA MÉS DE PÚBLIC AL SEU VOLTANT DESPRÉS DE TAN I TAN TREBALL I ESFORÇ.

QUE AQUELLA GENT QUE REALMENT ELS IMPORTA AL CLUB, VINGUIN A VEURE EL TREBALL D’UNA TEMPORADA SENCERA I REALMENT PUGUIN ESTAR SATISFETS I ORGULLOSOS DEL QUE ES COU EN LES EDATS MÉS PETITES.

Detalles: Escrito por Administrator; Categoría: Prebenjamí B; Publicado: 09 Mayo 2012; Visto: 2964

VILANOVA 7-0 SENTMENAT

Novament un partit on els nanos em deixen sense paraules, el marcador pot explicar la superioritat local, però no pot mostrar la classe amb la que es va jugar, poques coses a dir d’aquest partit perquè va resultar d’allò més semblant a la perfecció dins dels límits que ens podem posar i podem arribar. Per fi teníem novament els 10 jugadors de la plantilla al complert i des del porter fins al davanter van exercir tots un gran treball tan en la tasca defensiva com en la tasca ofensiva.

Partit que com la majoria, se’ns tancaven a darrere amb una actitud defensiva de tres defensors fixes i dos migcampistes bastant ofensius, només donaven opció a l’atac amb rebutjades amunt d’un dels defenses que rebutjava prou lluny. El marcador s’obria al minut 8 amb un gol d’Hugo que novament marcaria a la segona part, amb un d’aquells gols que agraden tant, de picardia, en aquesta part i la següent el joc seria majestuós, pilotes de banda a banda, toc de pilota des del darrere, sense rifar gairebé ninguna pilota, arribant a banda i amb el cap aixecat buscar un company per a la rematada, simplement magnífic. L’equip contrari només va disposar d’una ocasió que amb un sac des del mig del camp després d’un gol a favor, amb una passada enrere, el defensa contrari va fer una gran passada al davanter on la seva vaselina va anar al travesser, aquí es va acabar el joc del Sentmenat.

Finalitzar agraint els jugadors d’aquesta gran temporada amb la qual em satisfan enormement i dir que només queden 4 punts per aconseguir per ser campions de lliga.

Gols: Lluis(1), Hugo(2), Aleix(2), Roger(1) i Jan(1)

Dani Sabaté

Detalles: Escrito por Administrator; Categoría: Prebenjamí B; Publicado: 02 Mayo 2012; Visto: 2798

VILANOVA 5-3 CANOVELLES

Partit complicadíssim, ja sabíem que era un rival del qual no ens podíem fiar des de un bon principi, ja a camp contrari ens van posar les coses ben difícils i es va resoldre de petits detalls, un equip amb un gran porter que va fer de tot i més, per tal de no deixar-nos pujar el marcador.

Un partit que va començar molt ofensiu, però amb idees poc clares, els nois estaven una mica adormits i es notava a l’hora de resoldre davant de porteria, a la primera part tan Roger amb dos xuts i Aleix amb un no van saber batre al porter, que ja va començar a fer de les seves, la única indicació era que les vegades que s’arribessin a porteria havien de fer pujar el marcador, perquè ens costaria molt marcar i si perdonàvem gaire podríem veure’ns amb un resultat desfavorable.

En la segona part en el minut 15, d’un córner favorable, en un error de passada ens fan un contraatac on Lluís es va veure sol davant el davanter i no va poder evitar el gol, tot seguit, en un altre córner fent la mateixa jugada, aquest cop sí, vam poder gaudir d’un gol de Rafa rematant la pilota quan encara estava en a l’aire després d’una gran centrada de Roger, un Rafa que junt a Jan van tornar a jugar després de les seves respectives lesions, i amb moltes ganes.

El partit seguia sent difícil, poques ocasions, i d’aquestes les que eren clares, el porter es lluïa, fins a un xut llunyà d’Hugo sense perill, però se li escapa de les mans al porter visitant per fer pujar el 2-1, com tots els grans porters poden fallar algun cop i vam tenir la sort de cara en aquesta jugada, però ho compensaria amb grans parades en els següents minuts. Poc després del segon gol, novament de contraatac es tornaven a plantar davant de Lluís i van fer l’empat a 2, estàvem jugant amb una defensa molt avançada i sabíem el risc que tenia. En al final de la tercera part, va ser Lluc que amb una ocasió claríssima davant del porter, casi fa pujar el marcador, on novament el porter va desviar la pilota.

Ja a la última part va arribar el patiment, l’esforç, el treball, la motivació i la victòria, només començar la última part d’un xut de Lluís des de la porteria, cau a l’alçada de casi mig camp i un jugador del Canovelles la va engaltar de tal forma que va sobrepassar el nostre porter. Els nostres jugadors van posar-se nerviosos i se’ls veia amb pocs ànims, però tan des de la grada com des de la banqueta se’ls va motivar i els vam dir que endavant que es podia, que no passava res, si estàvem a dalt de la classificació era per algun motiu, i així va ser, només sacar del mig del camp amb una passada en profunditat a Jan, aquest va creuar la pilota per fer l’empat a 3, gol important i prou ràpid perquè veiessin els jugadors que es podia, i tots els nervis i dificultats van passar enrere, per fer-nos mostrar un cop més la gran qualitat d’aquest equip, van començar a jugar i a demostrar el que han fet durant tota la lliga donant un exemple de joc en equip. En el minut 33 Rafa rep una pilota sol al vèrtex de l’àrea i entre el pal i una gran parada després del porter, eviten el quart gol, però dos minuts després Rafa en una jugada semblant va posar en peu a tots els jugadors, entrenadors i afició pujant el marcador i celebrant el seu segon gol. No acabaria aquí la cosa, ja per matar el partit, novament Jan faria el cinquè gol , i així, sumar 3 punts més en la classificació.

Només dir que només queden 7 punts seguits per acabar líders aquesta temporada, una lliga difícil i molt treballada, la qual els nostres jugadors tenen moltes ganes de guanyar. Del partit del Canovelles amb quedo amb una cosa, i és que es va demostrat que dels partits perduts s’aprèn més que de les golejades, i en el partit on no vam saber jugar amb el resultat desfavorable contra el Parets, d’aquí vam treure totes les forces i saber-ho tirar endavant per treure un resultat victoriós.

Felicitar i animar novament els jugadors pel que porten fent i el poc que els hi queda.

Dani Sabaté